miércoles, 13 de marzo de 2013

Poema de Goethe: Ginkgo Biloba


Esta mañana tenemos reunión de docentes na Universidá, mientres-y do vueltes al artículu qu’apalabrara con Jaime Priede pa El Cuaderno, arreparo que delantre l’edificiu onde trabayo hai un indicador que lleva pela parte d’atrás el poema de Goethe Ginkgo Biloba, del que fala Uwe Johnson n’Accidente. Asina qu’aprovecho pa saca-y una semeya y traducilu.




Ginkgo Biloba

La fueya d’esti árbol del Oriente,
que nel mio xardín arraigó,
da a gustar un sentíu secretu
como’l qu’a los sabios se dio.

¿Ye un ser vivu qu’arrede
en sigo mesmu xebró?
¿O son dos qu’escueyen
como unu solu dase a conocer?

Pa responder a tales entrugues
acasu di col exemplu meyor.
¿Non sientes nos mios cantares
que yo unu soi y aínda dos?




Ginkgo Biloba


Dieses Baumes Blatt, der von Osten 
Meinem Garten anvertraut, 
Gibt geheimen Sinn zu kosten, 
Wie’s den Wissenden erbaut.

Ist es ein lebendig Wesen, 
Das sich in sich selbst getrennt? 
Sind es zwei, die sich erlesen, 
Dass man sie als eines kennt?

Solche Fragen zu erwidern
Fand ich wohl den rechten Sinn. 
Fühlst du nicht an meinen Liedern, 
Dass ich eins und doppelt bin?


Johann Wolfgang von Goethe, escritu en 1815
(1749 - 1832)

No hay comentarios:

Publicar un comentario